LENGA  E  NATURA  NÒSTRAS

Lenga e Pais d’òc

CRDP Languedoc Roussillon Allée de la Citadelle 34064 Montpellier Cedex 2
http://www.crdp-montpellier.fr

N° 25 – 4ème trimestre 1993 –

La vegetacion mediterranèa

 

I- Caracteristicas generalas

La zòna de l’olivier

Una riquesa granda

Plans e associacions vegetalas

Cicles vegetatius

Adaptacion dei plantas ai condicions climaticas

II- De la sèuva climacica a la garriga : istòria d’una degradacion

La sèuva pertot

D’activitats umanas intensas

Reconquista de la vegetacion

Agressions modèrnas

Serias de degradacions

Incendis, aparament e reboscatge

Lo legeire tendrà compte de la preséncia de decas non corregidas, que son donc pas de modèls de seguir ! Fau escriure « altitud, clima, degradacion » e non « *altituda, *climat, *desgradacion » (e segurament d’autrei…).

N° 30 – 4ème trimestre 1996 –

Agach sus la lexicografia occitana

Professions de fe deis autors de diccionaris

Quauqueis intradas per mostrar l’evolucion de la grafia

Comparason de l’entrada « relevar »

Analisi dei fautas e cauquilhas dins lo diccionari d’Alibèrt

Perspectivas de trabalh

Cliquez ici pour accéder au fichier .pdf

N° 33 – 3ème trimestre 1998 –
Problèmas de nòrma ortografica e lexicala

Trabalh menat dins la banca lexicala del Gidilòc

Los trantalhs de la nòrma ?… Es normal !

(vocala de sosten, esitacion ss/ç, ipercorreccion, noms compausats, incoeréncias d’Alibèrt, trantalh –ar/-ari, noms d’agents, formacion sabenta o populara, noms pròpris, …)

N° 43 – 4èmetrimestre 2005 –

Dei mots oc, occitan, Occitania…

Presentam aicí un trocet de nòstra Introduction à la lexicographie occitane, que figura en primiera partida de nòstra Diccionari Ortografic a man d’èstre acabat.

L’usatge d’aquelei mots es ara sovent cargat de connotacions politicas, ideologicas, negativas de còps (per lei provençalistas per exemple, que li venon en òdi). Nos sembla interessant de restituir de testimònis d’usatge a travèrs l’istòria, que mòstran au còntra que foguèron emplegats per çò que son e qu’aurián jamai degut quitar d’èstre : d’iperonims per designar la lenga d’òc dins son ensems e lo territòri ont se parla aquesta lenga. Lo clan provençalista assaja despuei longtemps de lei presentar coma d’invencions relativament recentas, « per quauqueis enrabiats tolosans anti-felibres que vòlon envasir Provença », per resumir d’un biais caricatural.

N° 46 – 2èmetrimestre 2007 –

 

Répertoire mathématique Français-Occitan

(800 entrées environ)

 

Errata:
« prisma » (et non *prisme) (faute mentionnée dans l’introduction mais non corrigée dans le texte)
« pròba de 9 » (meilleur que « pròba per 9 »)

N° 48 – 2èmetrimestre 2009 –

 

PENSABĖSTIA ORTOGRAFIC

 

Doni aicí forra-borra qualques ponches que pausan problèma ais Occitans, qu’en mai rescontri dins los tèxtes e ausissi a la ràdio. Los bons genres indicats (que van a l’encontre del francés) son los de totas las lengas romanicas.

S’agís donc pas d’una solucion personala qu’estimariái melhora que la solucion d’un autre. S’agís de la lei de la lenga occitana e mai generalament de la lei de las lengas romanicas.

Laissi lo tèxt en estil telegrafic tal coma l’ai distribuit en cors, ont èra assortit evidentament de commentaris.